-
Albert
- No Comments
El sector de la producció independent de cinema i televisió es considera des de fa diversos anys una alternativa necessària i contraposada als grans estudis i a les produccions comercials. El terme independent influeix en l’elecció del seu material temàtic i en la manera de tractar-lo, així com en els seus mètodes de finançament, producció i distribució.
La producció independent és un corrent inconformista i sovint un focus de nous formats i visions trencadores de la realitat. No és d’estranyar, llavors, que l’existència d’aquestes empreses sigui sovint precària des del punt de vista financer i que Europa vulgui protegir i alimentar aquest variat sector de la producció audiovisual. L’independent sol atreure nous talents creatius. Però, quines estratègies es poden seguir per a impulsar-ho?
En primer lloc, és important definir les característiques del sector de la producció independent. Probablement, el major focus d’aquest vessant neix als Estats Units com a moviment reactiu contra el sistema d’estudis americà. Tenir un referent pot ajudar a Europa a comprendre la grandària típica de les productores independents, els tipus de pel·lícules i programes que produeixen i l’enfocament dels seus drets.
El marc jurídic internacional i europeu
En el món actual és clau examinar el marc jurídic internacional i europeu de la producció independent. El primer pas és conèixer els textos jurídics pertinents de la UNESCO i del Consell d’Europa que tenen a veure amb la producció independent, la seva definició i la seva promoció, abans de passar a la legislació comunitària actual en la matèria.
Per exemple, la Directiva de Serveis de Mitjans Audiovisuals (DSMA), obliga a tots els organismes de radiodifusió de la UE a reservar almenys un 10% del seu temps d’emissió a produccions independents. La Directiva de Serveis de Mitjans Audiovisuals ofereix criteris útils per a definir la independència d’un productor respecte a un organisme de radiodifusió.
Aquests són la propietat dels drets d’una pel·lícula o programa de televisió, altres criteris qualitatius com la independència editorial real del productor, o criteris relacionats amb els vincles financers entre el productor i l’organisme de radiodifusió.
El foment del sector independent en la indústria del cinema
En els diferents marcs nacionals hi ha un foment del sector de la producció independent que pot servir de guia. La inversió financera en la producció independent és clau, així com les obligacions de quota i el finançament públic directe i indirecta de la producció independent (tal com s’estipula en la DSMA).
La definició del cinema independent depèn de l’enfocament de cada nació. A la Unió Europea hi ha diversos exemples en els quals es defineix què són les obres europees, però la producció independent es pot observar en menys casos. Això vol dir que no es fomenta tant la producció d’obres particulars, sinó que es busca una identitat de “continent”.
D’altra banda, cal tenir en compte les obligacions d’inversió financera i obligació de quota que s’imposen als organismes de radiodifusió en la majoria dels països de la Unió Europea en virtut de l’article 17 de la Directiva de serveis audiovisuals. Encara que també existeixen excepcions i variacions entre els diferents països.
La importància dels radiodifusors de servei públic
El paper dels radiodifusors de servei públic en el suport al sector de la producció independent hauria de ser una part específica de la seva comesa. En tres grans països europeus, Alemanya, França i el Regne Unit, aquesta relació està consolidada per acords interprofessionals. La funció principal d’aquests “codis de bona conducta” és estipular els drets dels productors independents que treballen per a les emissores i garantir que els peixos grans no s’empassin als petits.
Quant a la jurisprudència recent de la UE en aquest àmbit, cal destacar que existeixen pocs litigis que arribin a l’àmbit de la UE. No obstant això, la sentència del Tribunal Europeu estableix que els organismes públics de radiodifusió alemanys no han de convocar un concurs cada vegada que encarreguen un programa o una pel·lícula a un productor independent.
Aquesta decisió exclou expressament els serveis audiovisuals, com la compra, el desenvolupament, la producció o la coproducció de programes, de l’aplicació de la legislació alemanya sobre contractació pública.
Conclusió
A manera de sumari, considerem que cal realitzar una anàlisi de la situació del suport a la producció independent a Europa. Els temps són cada vegada més difícils per a les productores independents, ja que les cadenes de televisió es mostren reticents al risc i la inversió és cada vegada més escassa a causa de la concentració dels agents del mercat.
Bàsicament, els radiodifusors compren menys i inverteixen en menys per a emetre i retransmetre més. L’aparició de les plataformes en línia i dels serveis OTT es considera més aviat una oportunitat per al sector de la producció independent. En particular per a aquells productors independents amb força suficient per a enfrontar-se a empreses de producció ben establertes i de major grandària.
Els nous avanços tecnològics i els models de negoci actuals alimenten aquest variable escenari, per no parlar d’un altre vell enemic que també suposa un llast per a la producció independent: la pirateria.
